Les nòmines dels treballadors hauran d’incloure des del 12 de novembre un important canvi: a més de recollir la base de cotització i el tipus de retenció de l’IRPF i cotitzacions aportades per l’empleat, també reflectiran l’aportació de l’empresari a la Seguretat Social . Així es contempla en una ordre ministerial publicada el dia 11 de novembre al BOE, disposició que va entrar l’endemà en vigor. Les empreses tindran, segons el Ministerio de Ocupación, un període de sis mesos per adaptar el seu sistema al nou model de nòmina.
Fins ara, al rebuts dels salaris dels treballadors únicament es reflectia l’aportació de l’empleat: per contingències comunes (un 4,70% per a tots els treballadors) i desocupació i formació professional (un 1,55% en el cas dels treballadors amb contracte indefinit i un 1,% pels quals tenen contracte temporal). És a dir, en la nòmina només apareixia l’aportació del treballador per finançar les pensions, les ajudes per desocupació i les accions de formació professional que finança l’estat.
Ara, a més del que aporta el treballador, també s’haurà d’incloure l’aportació de l’empresa: el 28,3% per contingències comunes; el 5,5% en contractes indefinits per desocupació ( 6,7% en cas de treballadors temporals, independentment de si té jornada completa o a temps parcial); la cotització per al Fondo de Garantia Salarial (FOGASA) (0,2%); i Formació Professional (0,6%).
Exemple pràctic:
En termes pràctics, si es tenen en compte les últimes dades disponibles de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el salari més freqüent a a l’estat, són 15.500 euros anuals. En aquest cas, un treballador amb aquest sou rebrà uns 1.300 euros mensuals (amb les pagues extra prorratejades) i en la seva nòmina apareixerà que, a més d’aquesta quantitat, l’empresari abona a la Seguretat Social per aquest assalariat 390 euros més cada mes.
És més si aquest treballador té un contracte temporal, l’aportació de l’empresari a la Seguretat Social seria alguna cosa major. En concret, pagaria 4.805 euros a l’any o 403 euros al mes per aquest assalariat independentment del tipus de la seva jornada.
A què corresponen aquests diners que paga l’empresari i que es reflectiran a partir d’ara en les nòmines dels treballadors?
L’empresa abona tots els mesos el 23% de la base reguladora del treballador (que és pràcticament equivalent al seu salari brut) per concepte de cotització per contingències comunes. Amb aquests diners es paguen les pensions dels quals estan ja jubilats i les baixes mèdiques per malaltia comuna dels treballadors ocupats.
A aquest percentatge se suma un altre 5,50% de la base reguladora del treballador que l’empresari abona en concepte de cotització per desocupació. Amb el recaptat per aquesta quota s’abonen les prestacions contributives per desocupació dels aturats que tenen dret a això. Si el contracte és temporal, la qual cosa paga l’empresa per desocupació és una mica més, un 6,70%
Finalment, un últim grup de cotitzacions empresarials són les del Fons de Garantia Salarial pel qual l’empresa paga el 0,20% de la base reguladora del treballador, amb el que es paguen els salaris i indemnitzacions d’empreses en fallida i el 0,60% per finançar la formació dels ocupats.
En total, la quota patronal, que és com es denomina la suma de totes aquesta cotitzacions ascendeix al 30% de la base reguladora dels treballadors indefinits i al 31% de la dels treballadors temporals.
En definitiva, amb aquest nou model de nòmina publicat es dóna compliment a l’article 104.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que va ser afegit amb efectes des de l’1 de gener de 2013. En aquest article es recull que l’empresari “descomptarà als seus treballadors, al moment de fer-los efectives les seves retribucions, l’aportació que correspongui a cadascun d’ells”. A més, s’afegeix que en els justificants de pagament de les retribucions, “l’empresari haurà d’informar als treballadors de la quantia total de la cotització a la Seguretat Social indicant, d’acord amb l’establert en l’article 103.2, la part de la cotització que correspon a l’aportació de l’empresari i la part corresponent al treballador, en els termes que reglamentàriament es determinin”.