En el cas dels treballadors que en aquesta data tinguin una edat inferior a 47 anys, la base de cotització dels autònoms serà la triada per ells dins de la forqueta de quantitats destinades a tal cas. El mateix succeirà amb els autònoms de 47 anys en la base dels quals de cotització durant el mes de desembre hagi estat igual o superior a 1.945,8 euros mensuals.

En el cas dels autònoms que tinguin més d’aquesta edat i la seva base de cotització sigui inferior, la normativa estableix que no podran triar una base de quantia superior a 1.964,70 euros al mes. No obstant això, aquests comptaran amb una excepció, doncs podran exercitar la seva opció en tal sentit abans del 30 de juny de 2016. El mateix succeirà en els casos que es tracti de cònjuges “supérstite” del titular d’un negoci que, per defunció d’est, hagi hagut de responsabilitzar-se del mateix.

En el cas dels majors de 48 anys, el BOE assenyala que la seva base de cotització estarà compresa entre els 963,30 i 1.964,70 euros mensuals. De la mateixa manera, seran eximits d’aquestes bases els cònjuges “supérstite” del titular del negoci que, com a conseqüència de la defunció d’aquest, hagin hagut de posar-se al capdavant del mateix i donar-se d’alta en aquest Règim Especial amb 45 o més anys d’edat.

Autònoms menors de 50 anys

Així mateix, els autònoms amb menys de 50 anys que hagin cotitzat en el sistema de la Seguretat Social per espai de més de cinc anys tindran una base de cotització d’entre 893,10 euros mensuals i 1.964,70 euros mensuals si la seva última acreditació hagués estat inferior a 1.945,80 euros mensuals.

De la mateixa manera, en els casos d’els qui acreditin una última base de cotització superior a 1.945,80 euros mensuals, el BOE estableix que hauran de cotitzar per una base compresa entre 893,10 euros mensuals i l’import d’aquella, incrementat en un 1%, podent optar, en cas de no aconseguir-se, per una base de fins a 1.964,70 euros mensuals.

The post Així seran les bases de cotització dels autònoms en 2016 appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Un lector de la revista INVERSION&FINANZAS.com feia la següent pregunta: Treballo com a autònom a diversos països d’Europa. Haig de pagar impostos a Espanya si vaig a treballar a França com a autònom per a una empresa francesa o haig de pagar-los a França?

Antonio Parets, expert tributari de Gestha, ha contestat la pregunta: A l’efecte de la consideració de la tributació d’una persona física és bàsic determinar la residència del contribuent. Segons la normativa espanyola s’entendrà que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies: Que romangui més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol. Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal a un altre país. En el supòsit de països o territoris considerats com a paradisos fiscals, l’administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en aquests durant 183 dies l’any natural.

Una altra de les circumstàncies és que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta. Es presumirà, excepte prova en contrari, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquell.

Com veiem, si les absències són considerades esporàdiques, si no s’acredita la residència fiscal a un altre país (habitualment mitjançant certificat expedit per les autoritats fiscals d’aquest país), la tributació correspondrà realitzar-la a Espanya per la renda mundial, la qual cosa encara sense conèixer tots els detalls sembla que podria succeir en aquest cas. En aquest punt haurà d’estudiar el Conveni de Doble Imposició amb el respectiu país en el qual s’obtinguin les rendes. El tractament és diferent segons el tipus de renda obtingut: beneficis empresarials, serveis professionals independents, amb o sense establiment permanent…

The post On haig de pagar els meus impostos si sóc autònom a l’estranger? appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

En cas de defunció, bé durant el període en el qual es realitzen les aportacions, bé durant el qual ja s’està cobrant una renda, el saldo acumulat ho cobraran per ordre excloent i preferent, el cònjuge no separat legalment, els fills, els pares o els hereus. Si el partícip o beneficiari ho desitja pot designar expressament les persones que seran beneficiàries del seu pla de pensions.

Les prestacions derivades dels plans de pensions es consideren, en qualsevol cas, rendiments del treball en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i mai tributen en l’impost de successions. Per tant, els beneficiaris tributaran per aquests rendiments a la seva declaració al tipus marginal que li correspongui, ja que els mateixos passen a elevar la base imposable general.

Caldrà tenir en compte, a més, el règim fiscal transitori aplicable a aquelles prestacions percebudes en forma de capital (cobrament en un pagament únic) corresponents a aportacions realitzades fins al 31 de desembre de 2006, que gaudiran d’una exempció del 40 per cent, sempre que es cobri en l’exercici en el qual es produeixi la contingència o en els dos exercicis següents.

No obstant això, en el cas de contingències produïdes en els exercicis de 2011 a 2014, es podrà aplicar la citada reducció, sempre que es cobri abans que hagi finalitzat el vuitè exercici següent a aquell en el qual es va produir la contingència. I en el cas de contingències produïdes en els exercicis 2010 o anteriors, sempre que es cobri, com a més tard, el 31 de desembre de 2018. Aquesta reducció del 40 per cent solament es podrà aplicar en un exercici fiscal.

En el cas dels plans de previsió assegurats (PPA), producte fiscalment pràcticament paral·lel als plans de pensions, els hereus en cas de defunció tributen també en l’IRPF i, igualment, es troben exempts de fer-ho en l’impost de successions.

És important destacar en aquests productes l’important avantatge del diferiment fiscal respecte a altres opcions, ja que en el cas de plans de pensions i plans de previsió assegurats, el beneficiari rep els drets consolidats, però no té cap obligació tributària fins al moment en què efectuï el rescat d’aquests drets, mentre que en altres productes financers o no financers, com per exemple un habitatge, el fet imposable es produeix al mateix moment de la defunció.

The post Què passa amb els diners del pla de pensions si mor el titular? appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Fins ara. Fins ara, quan Hisenda notificava l’inici d’una inspecció, només s’interrompia el termini de prescripció de l’impost i període objectes de comprovació. Si arran d’aquesta comprovació Hisenda detectava errors que també afectaven a altres exercicis del mateix impost o a altres impostos, per poder regularitzar-los havia de notificar l’inici d’una nova comprovació sobre ells. I moltes vegades això suposava que, al moment de produir-se aquesta notificació, el dret d’Hisenda a comprovar ja hagués prescrit.

Novetat. Doncs bé, per a les inspeccions iniciades a partir del passat 12 d’octubre, la regla ha canviat: si Hisenda inicia la comprovació d’un impost i detecta errors que afecten a altres períodes del mateix impost o a altres impostos, també es considerarà interromput el termini de prescripció d’aquests.

Exemple. L’1 de desembre de 2015 Hisenda li notifica l’inici d’una comprovació de l’Impost de societats de l’exercici 2012. En el curs d’aquesta, la Inspecció detecta unes despeses no deduïbles, i considera que tampoc és deduïble l’IVA d’aquestes despeses. Doncs bé, encara que aquesta circumstància es posi de manifest a l’abril de 2016 (quan ja hagin transcorregut més de quatre anys des de la fi del termini de presentació de l’IVA del quart trimestre de 2012), Hisenda podrà regularitzar aquest IVA incorrectament deduït (cal entendre, no obstant això, que no podrà aprofitar per regularitzar altres aspectes d’aquest impost).

Mateix contribuent. Això sí, aquesta “extensió” en la interrupció de la prescripció només afecta a impostos d’un mateix contribuent. Per exemple, si en una comprovació de l’Impost de societats Hisenda detecta que la seva empresa s’ha deduït indegudament unes atencions a socis i que aquests haurien d’haver-les declarat en el seu IRPF, no podrà considerar interrompuda la prescripció d’aquest IRPF, i haurà de notificar-los l’inici d’actuacions, com fins ara.

The post Novetats en la prescripció appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Aquest canvi de model, a més d’augmentar la recaptació –la patronal CEOE ha calculat que suposarà més de 3.000 milions addicionals–, permet agilitar altres tràmits. Així, la Seguretat Social es disposa a escurçar el termini en el qual els empresaris i autònoms morosos reben una providència de constrenyiment, que és com denomina aquest organisme al procediment que inicia l’embargament dels béns del deutor. En concret, preveu que aquest termini s’escurcin en els propers mesos una setmana.

Quan s’acaba el període reglamentari perquè l’empresari pagui les cotitzacions de manera voluntària, la Seguretat Social inicia el procediment de recaptació en via executiva. I si el deutor no es beneficia d’un ajornament de pagament, tot seguit li envia una providència de constrenyiment, en la qual li indica que si no abona el seu deute en el termini de 15 dies, procedirà a l’embargament dels seus béns. Aquest enviament es produeix des d’agost passat al final del mes següent al que finalitza el període voluntari de pagament.

Així, les quotes impagades del mes de juny (el termini del qual per pagar expira a final de juliol) s’han notificat als deutors el 28 d’agost, mes en el qual s’han d’abonar les quotes corresponents al mes de juliol. La Seguretat Social preveu que amb la implantació progressiva del nou sistema de liquidació directa el termini per a aquest enviament de notificacions fins i tot s’avanci més. Concretament, a la tercera setmana del mes següent al que s’ha generat el deute.

“Un factor bàsic en l’èxit recaptatori és el temps que transcorre des que finalitza el termini reglamentari d’ingrés de les cotitzacions, sense que aquestes hagin estat ingressades, fins al seu cobrament fora de termini (ja sigui en període voluntari o en via executiva)”, asseguren des d’Ocupació. “Quant menor sigui aquest temps de tramitació, majors seran les possibilitats del cobrament del deute”, afegeixen les mateixes fonts.

Aquesta agilitació dels terminis recaptatoris ve escometent-se des de fa diversos anys. De fet, fins a 2012, els procediments d’embargaments per part de les Unitats de Recaptació Executives (URE) es duien a terme set mesos després de finalitzat el termini de cobrament reglamentari. Si bé, al juliol d’aquest any es va canviar el sistema de recàrrecs de deute progressius per un recàrrec únic del 20% per a tots els impagaments. Al costat d’això, des de gener de 2015 s’han habilitat uns “comptes restringits” per a ingressos de via voluntària que es realitzen fora del termini reglamentari, en les quals el pagament pot fer-se per via telemàtica i targetes de dèbit o crèdit. Ambdues actuacions també han escurçat aquests terminis.

Així es recuperen les cotitzacions impagades

1.- Abonament de cotitzacions en termini. Els empresaris, ja siguin autònoms o ocupadors, paguen les seves cotitzacions i les dels seus treballadors al final de cada mes en termini voluntari. Si no s’ingressen les quotes en aquest termini, la Tresoreria General de la Seguretat Social inicia automàticament un procediment de recaptació per via executiva.

2.- Quotes impagades. Al moment en el qual s’inicia la via executiva, la Seguretat Social aplica automàticament el corresponent recàrrec del 20% o 35% del deute, segons com pertocarà en cada cas. Aquest procés es duu a terme amb independència de qualsevol recurs contenciós-administratiu que els afectats puguin presentar.

3.- Suspensió de la via executiva. Solament hi ha dos casos en els quals pot interrompre’s aquest procediment recaptatori: quan l’empresari sol·licita un ajornament del pagament del deute i se li atorga –actualment la Seguretat Social concedeix prop de 100.000 ajornaments anuals per valor d’uns 2.000 milions d’euros–, o si s’interposa un recurs amb l’aval suficient per cobrir el deute amb interessos i recàrrecs.

4.- Una vegada iniciada la via executiva s’expedirà la providència de constrenyiment, en la qual s’adverteix al deutor que, si no paga el deute en 15 dies, es procedirà a l’embargament dels seus béns per valor del deute principal, recàrrec, interessos i costes del procediment.

5.- Embargament i alienació de béns. La part final és quan les Unitats de Recaptació Executiva (URE) valoren els béns del deutor –amb l’ajuda de col·legis o associacions mercantils oportuns, si escau– i els treuen a subhasta pública, amb els ingressos de la qual salden el deute.

The post La Seguretat Social escurçarà el termini per executar els seus embargaments appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

L’Impost de Patrimoni rep dues crítiques dels experts: que recapta poc i que no és just, ja que grava dues vegades, doncs la renda que va donar origen a aquesta riquesa ja va tributar quan es va generar.

• En 1978 s’introdueix a Espanya per primera vegada un impost que grava el patrimoni. No tenia objectius recaptatoris i el mínim exempt era molt elevat (4 milions de pessetes). El tipus màxim era del 2%.
• L’impost és cedit a les comunitats autònomes en els termes establerts en la Llei Orgànica 8/1980 i confirmat en les normes de finançament posteriors.
• El Govern del PSOE va congelar l’Impost sobre el Patrimoni en 2008, al·legant que eren les classes mitjanes les que més ho sofrien i que els veritablement rics no ho pagaven, ja que compten amb mecanismes de elusió més o menys sofisticats per evitar-ho.
• La deterioració dels comptes va portar a la llavors vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, a anunciar al setembre de 2011 que es reactivava el tribut de forma retroactiva per al mateix 2011, i també per 2012. El PP va ser molt crític amb aquest anunci, però es va abstenir de la votació al Congrés i, ho va mantenir als Pressupostos de 2012.
• El tribut es va recuperar amb la mateixa estructura, i es va elevar a 700.000 euros el mínim exempt per contribuent i va augmentar a 300.000 euros el mínim exempt per habitatge habitual. L’escala segueix oscil·lant entre el tipus mínim del 0,2% i el màxim del 2,5%.

The post El Govern manté un altre any l’Impost de Patrimoni appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Una de les principals preocupacions dels treballadors autònoms en edat de jubilar-se és conèixer quant van a rebre en concepte de pensió. Aquest indicador és principalment important per a aquells professionals que compten amb un període de cotització mínim, per la qual cosa han de calcular quin és la quantitat exacta amb la qual podran explicar a partir del moment en què es jubilin.

En primer lloc, cal tenir en compte que per cobrar una pensió s’ha d’haver cotitzat, com a mínim, 15 anys a la Seguretat Social. En aquestes circumstàncies, la paga amb 15 anys cotitzats és de 380 euros al mes, aproximadament, amb 14 pagues anuals. Una xifra que dista d’aquells professionals que compten amb el màxim d’anys cotitzats, la qual és de 760 euros al mes, també fraccionats en 14 mensualitats.

Per aconseguir cobrar la pensió mínima es requereix complir dos aspectes, d’un costat tenir cotitzats 15 anys de vida laboral, dels quals dues s’han d’haver treballat en els últims 10 anys, així com estar al corrent en el pagament amb les quotes de la Seguretat Social. En el cas que no s’arribi a complir amb aquests dos aspectes, es pot sol·licitar una pensió no contributiva en la Conselleria d’Assumptes Socials de la Comunitat Autònoma.

Tots dos indicadors, la quantia de les pensions i els requisits per accedir a ella, fan molts dels treballadors canviïn la seva base de cotització entorn dels 50 anys, amb la qual obtenir una pensió més elevada. No obstant això, per fer aquest canvi cal tenir en compte les modificacions legals dutes a terme durant aquesta legislatura. Entre elles, el retard de l’edat mínima de jubilació i la prolongació temporal de l’anàlisi de la base de cotització.

Canvis legals

Així, a partir de 2025 la base de cotització que es prendrà passarà a ser dels últims 15 anys cotitzats a 25 anys. D’igual manera, la jubilació es calcularà a partir dels 67 anys, dos anys més que fins ara, que per cobrar el 100% de la pensió s’havia de treballar fins als 65 sempre que s’haguessin treballat 35 anys cotitzant. De fet, per jubilar-se a aquesta edat s’haurà d’haver cotitzat, almenys, 38 anys.

AIXÍ HA DE PROCEDIR UN AUTÒNOM QUE VULGUI PREJUBILARSE

Els autònoms es poden jubilar de manera anticipada sota dues modalitats: de forma voluntària i de manera no voluntària o causa forçosa.

En el cas de la primera opció, s’exigeix comptar amb una edat complerta que sigui inferior en dos anys a l’edat ordinària de jubilació. En anar incrementant-se aquesta gradualment un mes fins a l’any 2027, per exemple en 2015 seria de 63 anys i tres mesos, mentre que en 2027 aconseguiria els 65 anys perquè es poguessin jubilar els treballadors per compte propi.

El període mínim de cotització ha d’aconseguir els 35 anys, sense incloure les pagues extres i comptant amb el temps de prestació del servei militar obligatori amb un màxim d’un any. A la jubilació anticipada pot accedir qualsevol professional de tots els règims i la pensió que li surti a cobrar ha de superar la pensió mínima que la correspondria per la seva situació familiar en aconseguir els 65 anys.

A l’hora de determinar la pensió s’aplicaran uns coeficients reductors, que seran del 2% per trimestre per a aquells que tinguin cotitzats fins a 38 anys i 6 mesos; de l’1,875% per trimestre per a aquells que tinguin cotitzats des de 38 anys i 6 mesos fins a 41 anys i 6 mesos; de l’1,750%, pels quals acumulin entre 41 anys i mitjà i 44 anys i 6 mesos cotitzats, mentre que a partir dels 44 anys i mitjà s’aplicarà un 1,675% per trimestre.

Quant als treballadors per compte propi que hagin de retirar-se de la vida professional abans d’hora de manera no voluntària o per causa forçosa, els requisits te’ls detallem a continuació.

L’edat ha de ser inferior en 4 anys a l’edat ordinària de jubilació, amb el corresponent increment gradual que estableix la llei. Aquest any quedaria situat en els 61 anys i 3 mesos, mentre que en 2027 aconseguirà els 63 anys. Pel que fa a període mínim de cotització, la xifra queda establerta en els 33 anys.

Per beneficiar-se d’ella cal trobar-se com a demandant d’ocupació durant almenys els sis mesos anteriors o que existeixin causes econòmiques com puguin ser la jubilació de l’empresari, acomiadament col·lectiu, objectiu, resolució judicial, força major, mort i violència de gènere.

Quant als coeficients reductors, poden ser de l’1,875% per trimestre (fins als 38 anys i mitjà), de l’1,750% per trimestre (entre 38 anys i mitjà i 41 anys i mitjà), de l’1,625% (entre 41 anys i 6 mesos i 44 anys i 6 mesos cotitzats) i de l’1,5% pels quals comptin amb més de 44 anys i mitjà cotitzats. No existeix la possibilitat de jubilar-se abans dels 60 anys.

The post Quant cobraré quan em jubili appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Atès que les tarifes d’IRPF s’han ajustat a la baixa, s’ha produït una baixada generalitzada dels percentatges de retenció, quedant tal com segueixen

The post Retencions IRPF 2015: així queden les taules amb la baixada d’impostos appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Dinamarca comença a donar passos decisius per ser el primer país del món en el qual el  diners físic desaparegui. El país nòrdic vol reduir l’ús d’efectiu en gasolineres, tendes de roba
i restaurants. Des del proper 1 de gener, aquest tipus d’establiments tindran total llibertat
per decidir si admeten o no monedes i bitllets, o limiten única i exclusivament els pagaments a targetes de crèdit. Un maniobra darrere de la qual molts veuen una estratègia per donar-li un mos a l’economia submergida, ja que permet tenir molt més controlat qualsevol  pagament. També és una forma de prevenir els robatoris en aquest tipus d’establiments.
A Dinamarca, només el 25% de les compres s’abonen en metàl·lic. Tal és la implantació del pagament electrònic al país que el seu banc central ha deixat d’imprimir bitllets i monedes.

The post Dinamarca arracona el pagament en efectiu. appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

La importància de l’anàlisi de la rendibilitat ve determinada perquè, tot i partint de la multiplicitat d’objectius al fet que s’enfronta una empresa, basats uns en la rendibilitat o benefici, uns altres en el creixement, l’estabilitat i fins i tot en el servei a la col·lectivitat, en tot anàlisi empresarial el centre de la discussió tendeix a situar-se en la polaritat entre rendibilitat i seguretat o solvència com a variables fonamentals de tota activitat econòmica.

L’anàlisi permanent de l’evolució del compte d’explotació de l’empresa és imprescindible per conèixer l’evolució de cadascuna de les partides que la composen, tant en valors absoluts, com en  les seves variacions percentuals, per detectar, al més aviat possible, els canvis en les seves respectives tendències, i  poder prendre les decisions correctes amb la màxima antelació, anticipant-se a situacions que, en cas de no detectar-se a temps, puguin resultar irreversibles.

Quan s’analitza un compte de resultats cal tractar de buscar respostes a una sèrie de preguntes, entre les que podem destacar:

Vendes: Com vénen creixent en els últims anys, es van accelerant o, per contra, tendeixen a un cert estancament.

Marge brut: Calcular el ràtio “marge brut / vendes”: si va augmentant indica que les vendes de l’empresa deixen un marge cada vegada major.

Partides de despeses: ritme de creixement, i, especialment, calcular el ràtio “tipus de despesa/vendes”, per veure la seva evolució i la seva  importància relativa respecte al  volúm de ingressos.

Despeses de finançament: Calcular el pes de les despeses financeres sobre les vendes (es tracta de veure que percentatge dels ingressos ha de dedicar l’empresa a atendre el cost del seu endeutament).

I, tot això, obtenint la informació amb la màxima concreció possible, evitant informes interminables, i centrant-se en aquells punts que la gerència necessita conèixer i sobre la base dels quals actuar, actualitzats i que presentin una total fiabilitat.

Exemple de punts de informes a geréncia de Guri Teixido i Associats S.L.

The post La importància de l’anàlisi econòmic permanent a la empresa appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.