En el cas dels treballadors que en aquesta data tinguin una edat inferior a 47 anys, la base de cotització dels autònoms serà la triada per ells dins de la forqueta de quantitats destinades a tal cas. El mateix succeirà amb els autònoms de 47 anys en la base dels quals de cotització durant el mes de desembre hagi estat igual o superior a 1.945,8 euros mensuals.

En el cas dels autònoms que tinguin més d’aquesta edat i la seva base de cotització sigui inferior, la normativa estableix que no podran triar una base de quantia superior a 1.964,70 euros al mes. No obstant això, aquests comptaran amb una excepció, doncs podran exercitar la seva opció en tal sentit abans del 30 de juny de 2016. El mateix succeirà en els casos que es tracti de cònjuges “supérstite” del titular d’un negoci que, per defunció d’est, hagi hagut de responsabilitzar-se del mateix.

En el cas dels majors de 48 anys, el BOE assenyala que la seva base de cotització estarà compresa entre els 963,30 i 1.964,70 euros mensuals. De la mateixa manera, seran eximits d’aquestes bases els cònjuges “supérstite” del titular del negoci que, com a conseqüència de la defunció d’aquest, hagin hagut de posar-se al capdavant del mateix i donar-se d’alta en aquest Règim Especial amb 45 o més anys d’edat.

Autònoms menors de 50 anys

Així mateix, els autònoms amb menys de 50 anys que hagin cotitzat en el sistema de la Seguretat Social per espai de més de cinc anys tindran una base de cotització d’entre 893,10 euros mensuals i 1.964,70 euros mensuals si la seva última acreditació hagués estat inferior a 1.945,80 euros mensuals.

De la mateixa manera, en els casos d’els qui acreditin una última base de cotització superior a 1.945,80 euros mensuals, el BOE estableix que hauran de cotitzar per una base compresa entre 893,10 euros mensuals i l’import d’aquella, incrementat en un 1%, podent optar, en cas de no aconseguir-se, per una base de fins a 1.964,70 euros mensuals.

The post Així seran les bases de cotització dels autònoms en 2016 appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Aquest canvi de model, a més d’augmentar la recaptació –la patronal CEOE ha calculat que suposarà més de 3.000 milions addicionals–, permet agilitar altres tràmits. Així, la Seguretat Social es disposa a escurçar el termini en el qual els empresaris i autònoms morosos reben una providència de constrenyiment, que és com denomina aquest organisme al procediment que inicia l’embargament dels béns del deutor. En concret, preveu que aquest termini s’escurcin en els propers mesos una setmana.

Quan s’acaba el període reglamentari perquè l’empresari pagui les cotitzacions de manera voluntària, la Seguretat Social inicia el procediment de recaptació en via executiva. I si el deutor no es beneficia d’un ajornament de pagament, tot seguit li envia una providència de constrenyiment, en la qual li indica que si no abona el seu deute en el termini de 15 dies, procedirà a l’embargament dels seus béns. Aquest enviament es produeix des d’agost passat al final del mes següent al que finalitza el període voluntari de pagament.

Així, les quotes impagades del mes de juny (el termini del qual per pagar expira a final de juliol) s’han notificat als deutors el 28 d’agost, mes en el qual s’han d’abonar les quotes corresponents al mes de juliol. La Seguretat Social preveu que amb la implantació progressiva del nou sistema de liquidació directa el termini per a aquest enviament de notificacions fins i tot s’avanci més. Concretament, a la tercera setmana del mes següent al que s’ha generat el deute.

“Un factor bàsic en l’èxit recaptatori és el temps que transcorre des que finalitza el termini reglamentari d’ingrés de les cotitzacions, sense que aquestes hagin estat ingressades, fins al seu cobrament fora de termini (ja sigui en període voluntari o en via executiva)”, asseguren des d’Ocupació. “Quant menor sigui aquest temps de tramitació, majors seran les possibilitats del cobrament del deute”, afegeixen les mateixes fonts.

Aquesta agilitació dels terminis recaptatoris ve escometent-se des de fa diversos anys. De fet, fins a 2012, els procediments d’embargaments per part de les Unitats de Recaptació Executives (URE) es duien a terme set mesos després de finalitzat el termini de cobrament reglamentari. Si bé, al juliol d’aquest any es va canviar el sistema de recàrrecs de deute progressius per un recàrrec únic del 20% per a tots els impagaments. Al costat d’això, des de gener de 2015 s’han habilitat uns “comptes restringits” per a ingressos de via voluntària que es realitzen fora del termini reglamentari, en les quals el pagament pot fer-se per via telemàtica i targetes de dèbit o crèdit. Ambdues actuacions també han escurçat aquests terminis.

Així es recuperen les cotitzacions impagades

1.- Abonament de cotitzacions en termini. Els empresaris, ja siguin autònoms o ocupadors, paguen les seves cotitzacions i les dels seus treballadors al final de cada mes en termini voluntari. Si no s’ingressen les quotes en aquest termini, la Tresoreria General de la Seguretat Social inicia automàticament un procediment de recaptació per via executiva.

2.- Quotes impagades. Al moment en el qual s’inicia la via executiva, la Seguretat Social aplica automàticament el corresponent recàrrec del 20% o 35% del deute, segons com pertocarà en cada cas. Aquest procés es duu a terme amb independència de qualsevol recurs contenciós-administratiu que els afectats puguin presentar.

3.- Suspensió de la via executiva. Solament hi ha dos casos en els quals pot interrompre’s aquest procediment recaptatori: quan l’empresari sol·licita un ajornament del pagament del deute i se li atorga –actualment la Seguretat Social concedeix prop de 100.000 ajornaments anuals per valor d’uns 2.000 milions d’euros–, o si s’interposa un recurs amb l’aval suficient per cobrir el deute amb interessos i recàrrecs.

4.- Una vegada iniciada la via executiva s’expedirà la providència de constrenyiment, en la qual s’adverteix al deutor que, si no paga el deute en 15 dies, es procedirà a l’embargament dels seus béns per valor del deute principal, recàrrec, interessos i costes del procediment.

5.- Embargament i alienació de béns. La part final és quan les Unitats de Recaptació Executiva (URE) valoren els béns del deutor –amb l’ajuda de col·legis o associacions mercantils oportuns, si escau– i els treuen a subhasta pública, amb els ingressos de la qual salden el deute.

The post La Seguretat Social escurçarà el termini per executar els seus embargaments appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Una de les principals preocupacions dels treballadors autònoms en edat de jubilar-se és conèixer quant van a rebre en concepte de pensió. Aquest indicador és principalment important per a aquells professionals que compten amb un període de cotització mínim, per la qual cosa han de calcular quin és la quantitat exacta amb la qual podran explicar a partir del moment en què es jubilin.

En primer lloc, cal tenir en compte que per cobrar una pensió s’ha d’haver cotitzat, com a mínim, 15 anys a la Seguretat Social. En aquestes circumstàncies, la paga amb 15 anys cotitzats és de 380 euros al mes, aproximadament, amb 14 pagues anuals. Una xifra que dista d’aquells professionals que compten amb el màxim d’anys cotitzats, la qual és de 760 euros al mes, també fraccionats en 14 mensualitats.

Per aconseguir cobrar la pensió mínima es requereix complir dos aspectes, d’un costat tenir cotitzats 15 anys de vida laboral, dels quals dues s’han d’haver treballat en els últims 10 anys, així com estar al corrent en el pagament amb les quotes de la Seguretat Social. En el cas que no s’arribi a complir amb aquests dos aspectes, es pot sol·licitar una pensió no contributiva en la Conselleria d’Assumptes Socials de la Comunitat Autònoma.

Tots dos indicadors, la quantia de les pensions i els requisits per accedir a ella, fan molts dels treballadors canviïn la seva base de cotització entorn dels 50 anys, amb la qual obtenir una pensió més elevada. No obstant això, per fer aquest canvi cal tenir en compte les modificacions legals dutes a terme durant aquesta legislatura. Entre elles, el retard de l’edat mínima de jubilació i la prolongació temporal de l’anàlisi de la base de cotització.

Canvis legals

Així, a partir de 2025 la base de cotització que es prendrà passarà a ser dels últims 15 anys cotitzats a 25 anys. D’igual manera, la jubilació es calcularà a partir dels 67 anys, dos anys més que fins ara, que per cobrar el 100% de la pensió s’havia de treballar fins als 65 sempre que s’haguessin treballat 35 anys cotitzant. De fet, per jubilar-se a aquesta edat s’haurà d’haver cotitzat, almenys, 38 anys.

AIXÍ HA DE PROCEDIR UN AUTÒNOM QUE VULGUI PREJUBILARSE

Els autònoms es poden jubilar de manera anticipada sota dues modalitats: de forma voluntària i de manera no voluntària o causa forçosa.

En el cas de la primera opció, s’exigeix comptar amb una edat complerta que sigui inferior en dos anys a l’edat ordinària de jubilació. En anar incrementant-se aquesta gradualment un mes fins a l’any 2027, per exemple en 2015 seria de 63 anys i tres mesos, mentre que en 2027 aconseguiria els 65 anys perquè es poguessin jubilar els treballadors per compte propi.

El període mínim de cotització ha d’aconseguir els 35 anys, sense incloure les pagues extres i comptant amb el temps de prestació del servei militar obligatori amb un màxim d’un any. A la jubilació anticipada pot accedir qualsevol professional de tots els règims i la pensió que li surti a cobrar ha de superar la pensió mínima que la correspondria per la seva situació familiar en aconseguir els 65 anys.

A l’hora de determinar la pensió s’aplicaran uns coeficients reductors, que seran del 2% per trimestre per a aquells que tinguin cotitzats fins a 38 anys i 6 mesos; de l’1,875% per trimestre per a aquells que tinguin cotitzats des de 38 anys i 6 mesos fins a 41 anys i 6 mesos; de l’1,750%, pels quals acumulin entre 41 anys i mitjà i 44 anys i 6 mesos cotitzats, mentre que a partir dels 44 anys i mitjà s’aplicarà un 1,675% per trimestre.

Quant als treballadors per compte propi que hagin de retirar-se de la vida professional abans d’hora de manera no voluntària o per causa forçosa, els requisits te’ls detallem a continuació.

L’edat ha de ser inferior en 4 anys a l’edat ordinària de jubilació, amb el corresponent increment gradual que estableix la llei. Aquest any quedaria situat en els 61 anys i 3 mesos, mentre que en 2027 aconseguirà els 63 anys. Pel que fa a període mínim de cotització, la xifra queda establerta en els 33 anys.

Per beneficiar-se d’ella cal trobar-se com a demandant d’ocupació durant almenys els sis mesos anteriors o que existeixin causes econòmiques com puguin ser la jubilació de l’empresari, acomiadament col·lectiu, objectiu, resolució judicial, força major, mort i violència de gènere.

Quant als coeficients reductors, poden ser de l’1,875% per trimestre (fins als 38 anys i mitjà), de l’1,750% per trimestre (entre 38 anys i mitjà i 41 anys i mitjà), de l’1,625% (entre 41 anys i 6 mesos i 44 anys i 6 mesos cotitzats) i de l’1,5% pels quals comptin amb més de 44 anys i mitjà cotitzats. No existeix la possibilitat de jubilar-se abans dels 60 anys.

The post Quant cobraré quan em jubili appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Les nòmines dels treballadors hauran d’incloure des del 12 de novembre un important canvi: a més de recollir la base de cotització i el tipus de retenció de l’IRPF i cotitzacions aportades per l’empleat, també reflectiran l’aportació de l’empresari a la Seguretat Social . Així es contempla en una ordre ministerial publicada el dia 11 de novembre al BOE, disposició que va entrar l’endemà en vigor.  Les empreses tindran, segons el  Ministerio de Ocupación, un període de sis mesos per adaptar el seu sistema al nou model de nòmina.

Fins ara, al rebuts dels salaris dels treballadors únicament es reflectia l’aportació de l’empleat: per contingències comunes (un 4,70% per a tots els treballadors) i desocupació i formació professional (un 1,55% en el cas dels treballadors amb contracte indefinit i un 1,% pels quals tenen contracte temporal). És a dir, en la nòmina només apareixia l’aportació del treballador per finançar les pensions, les ajudes per desocupació i les accions de formació professional que finança l’estat.

Ara, a més del que aporta el treballador, també s’haurà d’incloure l’aportació de l’empresa: el 28,3% per contingències comunes; el 5,5% en contractes indefinits per desocupació ( 6,7% en cas de treballadors temporals, independentment de si té jornada completa o a temps parcial); la cotització per al Fondo de Garantia Salarial (FOGASA) (0,2%); i Formació Professional (0,6%).

Exemple pràctic:

En termes pràctics, si es tenen en compte les últimes dades disponibles de l’Instituto Nacional de Estadística (INE), el salari més freqüent a a l’estat, són 15.500 euros anuals. En aquest cas, un treballador amb aquest sou rebrà uns 1.300 euros mensuals (amb les pagues extra prorratejades) i en la seva nòmina apareixerà que, a més d’aquesta quantitat, l’empresari abona a la Seguretat Social per aquest assalariat 390 euros més cada mes.

És més si aquest treballador té un contracte temporal, l’aportació de l’empresari a la Seguretat Social seria alguna cosa major. En concret, pagaria 4.805 euros a l’any o 403 euros al mes per aquest assalariat independentment del tipus de la seva jornada.

A què corresponen aquests diners que paga l’empresari i que es reflectiran a partir d’ara en les nòmines dels treballadors?

L’empresa abona tots els mesos el 23% de la base reguladora del treballador (que és pràcticament equivalent al seu salari brut) per concepte de cotització per contingències comunes. Amb aquests diners es paguen les pensions dels quals estan ja jubilats i les baixes mèdiques per malaltia comuna dels treballadors ocupats.

A aquest percentatge se suma un altre 5,50% de la base reguladora del treballador que l’empresari abona en concepte de cotització per desocupació. Amb el recaptat per aquesta quota s’abonen les prestacions contributives per desocupació dels aturats que tenen dret a això. Si el contracte és temporal, la qual cosa paga l’empresa per desocupació és una mica més, un 6,70%

Finalment, un últim grup de cotitzacions empresarials són les del Fons de Garantia Salarial pel qual l’empresa paga el 0,20% de la base reguladora del treballador, amb el que es paguen els salaris i indemnitzacions d’empreses en fallida i el 0,60% per finançar la formació dels ocupats.

En total, la quota patronal, que és com es denomina la suma de totes aquesta cotitzacions ascendeix al 30% de la base reguladora dels treballadors indefinits i al 31% de la dels treballadors temporals.

En definitiva, amb aquest nou model de nòmina publicat es dóna compliment a l’article 104.2 del text refós de la Llei General de la Seguretat Social, que va ser afegit amb efectes des de l’1 de gener de 2013. En aquest article es recull que l’empresari “descomptarà als seus treballadors, al moment de fer-los efectives les seves retribucions, l’aportació que correspongui a cadascun d’ells”. A més, s’afegeix que en els justificants de pagament de les retribucions, “l’empresari haurà d’informar als treballadors de la quantia total de la cotització a la Seguretat Social indicant, d’acord amb l’establert en l’article 103.2, la part de la cotització que correspon a l’aportació de l’empresari i la part corresponent al treballador, en els termes que reglamentàriament es determinin”.

The post Així seran els nous fulls de nòmina appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Als supòsits extraordinaris de desocupació, malaltia o risc de desnonament, se suma ara el poder cobrar el nostre pla de pensions passats deu anys.

Mentre que hi ha inversors que busquen treure un rendiment ràpid, fins i tot immediat, als seus diners, quan un es posa a estalviar per a la jubilació ho fa a mitjà o llarg termini, guardant-ho a poc a poc per poder-ho gaudir un temps després. I quin és la millor manera de tenir estalvis per quan siguem majors? No poder tocar-los.

Precisament la falta de disponibilitat o liquiditat del nostre estalvi és una de les característiques bàsiques dels plans de pensions. No podrem disposar dels diners que hi posem excepte en circumstàncies molt concretes. Els casos més habituals són arribar a l’edat de jubilació, defunció del particep o beneficiari, invalidesa laboral total i permanent o situació de dependència severa o gran dependència. Però hi ha altres supòsits extraordinaris que cal tenir molt en compte.

Situació de desocupació.

Un cas molt utilitzat a causa de la crisi econòmica que encara ens afecta és el trobar-nos sense treball. Abans era necessari que la situació de desocupació fora de llarga durada però avui dia és suficient amb acreditar estar en atur, no tenir dret a prestacions per desocupació o haver-les esgotat i estar inscrit com a demandant d’ocupació en el servei públic corresponent. En el cas dels treballadors autònoms, n’hi ha prou amb haver cursat baixa en la seva activitat i complir el segon i tercer requisit. En 2013 es van retirar un total de 462 milions d’euros per aquesta causa, mentre que en el 2007, any que va començar la crisi, solament es van rescatar 44,2 milions d’euros, segons dades ofertes per Inverco.

 Malaltia greu.

També si sofrim una malaltia greu tenim dret a accedir al nostre estalvi. Depèn de com estigui contemplat en el nostre contracte, així mateix podrem recuperar els nostres diners en cas que la malaltia sigui d’algun familiar directe.

 Desallotjament.

I des de maig de 2013 puc utilitzar els diners del meu pla de pensions si amb ell és suficient per evitar el desallotjament i no tingui altres béns per satisfer el deute. Aquest supòsit és de caràcter transitori ja que, si no hi ha canvis, deixarà de tenir vigència al maig de 2015.

10 anys.

A més, a aquests supòsits extraordinaris se sumeixi des del proper 1 de gener la possibilitat de rescatar el nostre pla complerts deu anys. És a dir, que l’1 de gener de 2015 els qui portin estalviant més d’una dècada podran cobrar el seu pla, si així ho desitgen. Aquesta finestra de liquiditat era una reivindicació tradicional del sector, conscient que no poder rescatar els diners si a algú li feia falta és una dels clars desavantatges d’aquest producte respecte a altres utilitzats per inversors

The post Quan puc rescatar els meus diners? appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

El president del govern espanyol, Mariano Rajoy, ha signat aquest dilluns a La Moncloa amb els secretaris generals d’UGT i CCOO, Cándido Méndez i Ignacio Fernández Toxo, els presidents de la CEOE, Joan Rosell i de Cepyme, Antonio Garmendi, i la ministra d’Ocupció, Fátima Báñez, les noves ajudes per a aturats de llarga durada. Són prestacions de 426 euros mensuals durant sis mesos que rebran aquelles persones que acumulin més d’un any sense feina i que no rebin cap altra prestació ni ingrés, a més de tenir càrregues familiars. La mesura, que podria beneficiar unes 450.000 persones, permetrà elevar el grau de cobertura de protecció per desocupació fins a vuit punts més i fer que arribi al 65% a mitjans del 2015. A tot l’Estat hi ha uns 2,2 milions de persones que porten més de dos anys sense feina i 3,3 de llarga durada. L’ajuda estarà condicionada a cursos de formació i orientació per reinserir-los al mercat laboral. Es calcula, que aquesta ajuda tindrà un cost anual d’entre 1.000 i 1.200 milions d’euros anuals. A falta de la seva publicació en el Butlletí Oficial de l’Estat i de les incògnites de la lletra petita, aquesttes són les principals característiques de l’ajuda:

Qui la pot demanar?

Els aturats de llarga durada, és a dir que portin més d’un any desocupats, que hagin tingut feina en el passat, i que estiguin donats d’alta com a demandants de feina en els serveis públics d’ocupació. A més, el sol·licitant ha de tenir càrregues familiars (almenys cònjuge o fills). El beneficiari pot tenir altres ingressos sempre que no superin el 75% del salari mínim per cada membre de la unitat familiar. Dels ingressos que rebi, se li descomptarà la part proporcional de l’ajuda, de manera que el cost laboral estarà cofinançat entre l’empresa i el servei públic d’ocupació. El sol·licitant, ha de portar com a mínim mig any sense rebre cap prestació d’ocupació (contributiva, subsidi o renda activa d’inserció).

Durant quant temps?

Els aturats de llarga durada que es beneficïin d’aquesta prestació només la podran cobrar durant un màxim de sis mesos. Inicialment, el govern i els agents socials han pactat que aquest programa s’allargui fins al mes d’abril de 2016. No obstant això, tres mesos abans s’han compromès a fer una evaluació a partir de la qual es podria decidir una pròrroga.

Formació i orientació

Rebre l’ajuda obliga al beneficiari a una participació activa en accions de formació i orientació laboral amb la intenció que puguin reincorporar-se al mercat de treball. En aquest sentit, es preveu una orientació personalitzada per part d’un tutor. Els beneficiaris hauran de subscriure un compromís d’activitat i el servei públic d’ocupació tindrà un mes per dissenyar-los un itinerari laboral personalitzat, tenint en compte els seus qualificats.

The post Com demanar l´ajuda de 426 euros appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.