Un lector de la revista INVERSION&FINANZAS.com feia la següent pregunta: Treballo com a autònom a diversos països d’Europa. Haig de pagar impostos a Espanya si vaig a treballar a França com a autònom per a una empresa francesa o haig de pagar-los a França?

Antonio Parets, expert tributari de Gestha, ha contestat la pregunta: A l’efecte de la consideració de la tributació d’una persona física és bàsic determinar la residència del contribuent. Segons la normativa espanyola s’entendrà que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan es doni qualsevol de les següents circumstàncies: Que romangui més de 183 dies, durant l’any natural, en territori espanyol. Per determinar aquest període de permanència en territori espanyol es computaran les absències esporàdiques, tret que el contribuent acrediti la seva residència fiscal a un altre país. En el supòsit de països o territoris considerats com a paradisos fiscals, l’administració tributària podrà exigir que es provi la permanència en aquests durant 183 dies l’any natural.

Una altra de les circumstàncies és que radiqui a Espanya el nucli principal o la base de les seves activitats o interessos econòmics, de forma directa o indirecta. Es presumirà, excepte prova en contrari, que el contribuent té la seva residència habitual en territori espanyol quan, d’acord amb els criteris anteriors, resideixi habitualment a Espanya el cònjuge no separat legalment i els fills menors d’edat que depenguin d’aquell.

Com veiem, si les absències són considerades esporàdiques, si no s’acredita la residència fiscal a un altre país (habitualment mitjançant certificat expedit per les autoritats fiscals d’aquest país), la tributació correspondrà realitzar-la a Espanya per la renda mundial, la qual cosa encara sense conèixer tots els detalls sembla que podria succeir en aquest cas. En aquest punt haurà d’estudiar el Conveni de Doble Imposició amb el respectiu país en el qual s’obtinguin les rendes. El tractament és diferent segons el tipus de renda obtingut: beneficis empresarials, serveis professionals independents, amb o sense establiment permanent…

The post On haig de pagar els meus impostos si sóc autònom a l’estranger? appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

En cas de defunció, bé durant el període en el qual es realitzen les aportacions, bé durant el qual ja s’està cobrant una renda, el saldo acumulat ho cobraran per ordre excloent i preferent, el cònjuge no separat legalment, els fills, els pares o els hereus. Si el partícip o beneficiari ho desitja pot designar expressament les persones que seran beneficiàries del seu pla de pensions.

Les prestacions derivades dels plans de pensions es consideren, en qualsevol cas, rendiments del treball en l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques (IRPF), i mai tributen en l’impost de successions. Per tant, els beneficiaris tributaran per aquests rendiments a la seva declaració al tipus marginal que li correspongui, ja que els mateixos passen a elevar la base imposable general.

Caldrà tenir en compte, a més, el règim fiscal transitori aplicable a aquelles prestacions percebudes en forma de capital (cobrament en un pagament únic) corresponents a aportacions realitzades fins al 31 de desembre de 2006, que gaudiran d’una exempció del 40 per cent, sempre que es cobri en l’exercici en el qual es produeixi la contingència o en els dos exercicis següents.

No obstant això, en el cas de contingències produïdes en els exercicis de 2011 a 2014, es podrà aplicar la citada reducció, sempre que es cobri abans que hagi finalitzat el vuitè exercici següent a aquell en el qual es va produir la contingència. I en el cas de contingències produïdes en els exercicis 2010 o anteriors, sempre que es cobri, com a més tard, el 31 de desembre de 2018. Aquesta reducció del 40 per cent solament es podrà aplicar en un exercici fiscal.

En el cas dels plans de previsió assegurats (PPA), producte fiscalment pràcticament paral·lel als plans de pensions, els hereus en cas de defunció tributen també en l’IRPF i, igualment, es troben exempts de fer-ho en l’impost de successions.

És important destacar en aquests productes l’important avantatge del diferiment fiscal respecte a altres opcions, ja que en el cas de plans de pensions i plans de previsió assegurats, el beneficiari rep els drets consolidats, però no té cap obligació tributària fins al moment en què efectuï el rescat d’aquests drets, mentre que en altres productes financers o no financers, com per exemple un habitatge, el fet imposable es produeix al mateix moment de la defunció.

The post Què passa amb els diners del pla de pensions si mor el titular? appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Fins ara. Fins ara, quan Hisenda notificava l’inici d’una inspecció, només s’interrompia el termini de prescripció de l’impost i període objectes de comprovació. Si arran d’aquesta comprovació Hisenda detectava errors que també afectaven a altres exercicis del mateix impost o a altres impostos, per poder regularitzar-los havia de notificar l’inici d’una nova comprovació sobre ells. I moltes vegades això suposava que, al moment de produir-se aquesta notificació, el dret d’Hisenda a comprovar ja hagués prescrit.

Novetat. Doncs bé, per a les inspeccions iniciades a partir del passat 12 d’octubre, la regla ha canviat: si Hisenda inicia la comprovació d’un impost i detecta errors que afecten a altres períodes del mateix impost o a altres impostos, també es considerarà interromput el termini de prescripció d’aquests.

Exemple. L’1 de desembre de 2015 Hisenda li notifica l’inici d’una comprovació de l’Impost de societats de l’exercici 2012. En el curs d’aquesta, la Inspecció detecta unes despeses no deduïbles, i considera que tampoc és deduïble l’IVA d’aquestes despeses. Doncs bé, encara que aquesta circumstància es posi de manifest a l’abril de 2016 (quan ja hagin transcorregut més de quatre anys des de la fi del termini de presentació de l’IVA del quart trimestre de 2012), Hisenda podrà regularitzar aquest IVA incorrectament deduït (cal entendre, no obstant això, que no podrà aprofitar per regularitzar altres aspectes d’aquest impost).

Mateix contribuent. Això sí, aquesta “extensió” en la interrupció de la prescripció només afecta a impostos d’un mateix contribuent. Per exemple, si en una comprovació de l’Impost de societats Hisenda detecta que la seva empresa s’ha deduït indegudament unes atencions a socis i que aquests haurien d’haver-les declarat en el seu IRPF, no podrà considerar interrompuda la prescripció d’aquest IRPF, i haurà de notificar-los l’inici d’actuacions, com fins ara.

The post Novetats en la prescripció appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

L’Impost de Patrimoni rep dues crítiques dels experts: que recapta poc i que no és just, ja que grava dues vegades, doncs la renda que va donar origen a aquesta riquesa ja va tributar quan es va generar.

• En 1978 s’introdueix a Espanya per primera vegada un impost que grava el patrimoni. No tenia objectius recaptatoris i el mínim exempt era molt elevat (4 milions de pessetes). El tipus màxim era del 2%.
• L’impost és cedit a les comunitats autònomes en els termes establerts en la Llei Orgànica 8/1980 i confirmat en les normes de finançament posteriors.
• El Govern del PSOE va congelar l’Impost sobre el Patrimoni en 2008, al·legant que eren les classes mitjanes les que més ho sofrien i que els veritablement rics no ho pagaven, ja que compten amb mecanismes de elusió més o menys sofisticats per evitar-ho.
• La deterioració dels comptes va portar a la llavors vicepresidenta econòmica, Elena Salgado, a anunciar al setembre de 2011 que es reactivava el tribut de forma retroactiva per al mateix 2011, i també per 2012. El PP va ser molt crític amb aquest anunci, però es va abstenir de la votació al Congrés i, ho va mantenir als Pressupostos de 2012.
• El tribut es va recuperar amb la mateixa estructura, i es va elevar a 700.000 euros el mínim exempt per contribuent i va augmentar a 300.000 euros el mínim exempt per habitatge habitual. L’escala segueix oscil·lant entre el tipus mínim del 0,2% i el màxim del 2,5%.

The post El Govern manté un altre any l’Impost de Patrimoni appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Atès que les tarifes d’IRPF s’han ajustat a la baixa, s’ha produït una baixada generalitzada dels percentatges de retenció, quedant tal com segueixen

The post Retencions IRPF 2015: així queden les taules amb la baixada d’impostos appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

A continuació els informem d’algunes de les novetats de la REFORMA FISCAL l’IRPF incloses en la Llei 26/2014, que ha estat publicada recentment, i que entren en vigor a partir de l’1 de gener de 2015, excepte alguna excepció que es comenta

En general, disminueix els TIPUS DE RETENCIÓ a aplicar, entre els exercicis 2015 i 2016.

• Si es tracta d’endarreriments de rendiments del treball que correspongui imputar a exercicis anteriors, el percentatge de retenció i ingrés a compte serà del 15%, llevat que es tracti dels endarreriments d’administradors o dels derivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que es cedeixi el dret a la seva explotació, que mantindran els seus diferents tipus de retenció.

• El percentatge de retenció”general” dels rendimentsdel treballperla condiciód’administradors i membres de consells d’administració, serà del 37% el 2015 i del 35% a partir del No obstant això s’estableix un percentatge de retenció reduït del 19 % per quan els rendiments procedeixin d’entitats amb un import net de la xifra de negocis inferior a 100.000 euros (20% el 2015).

• El percentatgede retenciói ingrésa comptesobre elsrendimentsdel treballderivats d’impartir cursos, conferències, col·loquis, seminaris i similars, o derivats de l’elaboració d’obres literàries, artístiques o científiques, sempre que es cedeixi el dret a la seva explotació, serà del 18% a partir de 2016 (19% el 2015)

• El percentatgede retenció”general” perrendiments d’activitats professionals serà del 19% el 2015 i del 18% a partir de 2016. Manté el supòsit especial del 9%, i també el percentatge reduït del 15% per als autònoms professionals amb menors rendes (15.000 €)

• El 2015, elspercentatgesdelspagaments a compte establerts al 19% que preveu l’article 101 (rendiments del capital mobiliari (interessos); rendiments procedents de l’arrendament o subarrendament de béns immobles urbans, guanys patrimonials de transmissions o reemborsament accions, premis , propietat intel·lectual, industrial, arrendament de béns mobles, …), o els relacionats amb els nous Plans d’estalvi a llarg termini, o amb la cessió drets d’imatge, serà del 20% el 2015 i 19% a partir 2016.

L’import de la indemnització exempta per acomiadament o cessament del treballador tindrà com a límit la quantitat de 180.000 euros. Aquest nou límit no és aplicable a les indemnitzacions per acomiadaments o cessaments produïts amb anterioritat a 1 d’agost de 2014 i tampoc als acomiadaments que es produeixin a partir del 01-08-2014 quan derivin d’un ERO aprovat, o un acomiadament col·lectiu en el qual s’hagués comunicat l’obertura del període de consultes a l’autoritat laboral, amb anterioritat a aquesta data.

Nova exempció, aplicable als rendiments “positius” del capital mobiliari procedents dels nous Plans d’Estalvi a llarg termini creats per aquesta llei, sempre que el contribuent no faci cap disposició del capital resultant del Pla abans de finalitzar el termini de 5 anys des de la seva obertura.

Els dividends i les participacions en beneficis obtinguts per la participació en els fons propis de qualsevol tipus d’entitat estaven exempts amb el límit de 1.500 euros anuals. Aquesta exempció queda suprimida.

Les societats civils que tinguin objecte mercantil, estaran subjectes a l’Impost de Societats des del 1 de gener de 2016, i per tant ja no tributaran en l’IRPF a través del règim d’atribució de rendes.

Minora del 40 al 30% el percentatge de reducció aplicable als rendiments amb període de generació superior a dos anys o obtinguts de manera notòriament irregular en el temps. S’han simplificat els requisits per a la seva aplicació en l’àmbit dels rendiments del treball, alhora que s’han igualat els límits absoluts per a la seva aplicació sigui quina sigui la qualificació de la renda (300.000 € anuals)

Incrementa l’import de la reducció legal per obtenció de rendiments del treball, però la mateixa només podrà aplicar-se als contribuents amb rendiments nets del treball inferiors a 14.450 euros sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les del treball superiors a 6.500 euros.

Suprimeix la reducció del 100% del rendiment net per arrendament de béns immobles destinats a habitatge quan l’arrendatari té una edat compresa entre els 18 i 30 anys, i a partir de 2015 només podran deduir el 60%.

S’ha revisat el tractament fiscal de la distribució de la prima d’emissió d’accions o participacions i de les reduccions del capital social amb devolució d’aportacions d’empreses no cotitzades.

Els rendiments procedents d’una entitat en el capital de la qual participi el contribuent, derivats de la realització d’activitats professionals de caràcter general, es qualificaran com a rendiments d’activitats econòmiques quan el contribuent estigui inclòs, a aquest efecte, en el RETA, o en una mutualitat de previsió social alternativa.

Per considerar l’arrendament d’immobles com activitat econòmica, suprimeix el requisit de disposar almenys, d’un local exclusivament destinat a dur a terme la gestió de l’activitat, i es manté el requisit de tenir almenys una persona amb contracte laboral i a jornada completa

Estableix com a límit màxim de l’import de provisions i despeses de difícil justificació deduïbles en el règim d’estimació directa simplificada, 2.000 euros anuals.

Revisa el règim d’estimació objectiva (mòduls), exigint a partir de 2016 nous requisits per a la seva aplicació i reduint els límits per a la seva aplicació, i reduint les activitats que es poden acollir a aquest règim.

Amb caràcter general l’import de la reducció per l’exercici de determinades activitats econòmiques en estimació directa passa a ser de 2.000 euros, i estableix una reducció addicional si el rendiment net d’aquestes activitats econòmiques és inferior a 14.450 euros, sempre que no tinguin rendes, excloses les exemptes, diferents de les activitats econòmiques superiors a 6.500 euros. També crea una nova reducció per als contribuents amb rendes no exemptes inferiors a 12.000 € que no han pogut aplicar l’anterior.

Elimina l’aplicació dels coeficients d’actualització (que corregeixen la depreciació monetària actualitzant el valor d’adquisició) en la transmissió d’immobles.

Modifica el règim transitori aplicable als guanys patrimonials derivats d’elements patrimonials adquirits amb anterioritat a 31 de desembre de 1994, establint quantia màxima del valor de transmissió de 400.000 € per poder aplicar els coeficients d’abatiment.

L’aplicació del nou tractament fiscal de la venda de drets de subscripció d’accions cotitzades es posposa fins al 2017.

S’incentiva fiscalment la constitució de rendes vitalícies assegurades per majors de 65 anys, declarant exempta el guany patrimonial derivat de la transmissió de qualsevol element patrimonial, sempre que l’import obtingut en la transmissió de destini a constituir una renda d’aquesta naturalesa.

Pel que fa als rendiments de treball en espècie, permet seguir aplicant l’exempció relativa al lliurament d’accions o participacions als treballadors de la mateixa empresa, però sempre que l’oferta s’efectuï, en les mateixes condicions, a tots els treballadors en actiu .

Els guanys i pèrdues patrimonials que es posin de manifest en ocasió de transmissions d’elements patrimonials s’integraran a la base imposable de l’ESTALVI, sigui quin sigui el termini de permanència en el patrimoni del contribuent, tal com succeïa amb anterioritat a 2013.

Els plans de pensions i altres sistemes de previsió social també han patit alguns canvis, com la modificació dels límits màxims conjunts de reducció. Destaca la supressió dels límits especials del 50% i 12.500 € per als contribuents més grans de 50 anys i la disminució del límit quantitatiu general a 8.000 € anuals (abans 10.000). Manté el límit addicional de 5.000 € per a assegurances col·lectives dependència.

Destaquen les modificacions i novetats que afecten el rescat de les aportacions dels plans de pensions. En els plans de previsió assegurats, a més dels supòsits de malaltia greu i atur de llarga durada, també podran ser objecte de disposició anticipada dels drets que corresponguin a primes abonades amb almenys deu anys d’antiguitat.

En l’escala de gravamen GENERAL es redueix el nombre de trams, dels 7 actuals a 5, i es redueixen els tipus marginals aplicables en els mateixos. La reducció es produeix entre els exercicis 2015 i 2016

S’aprova una nova tarifa aplicable a la base liquidable de l’ESTALVI en la qual es redueixen els marginals de cada un dels trams, rebaixa que s’intensifica per a l’exercici 2016.

Suprimeix la deducció per lloguer de l’habitatge habitual. Els llogaters de contractes d’arrendament d’habitatge habitual celebrats a partir de l’1 gener 2015 ja no podran aplicar la deducció per les quantitats satisfetes pel lloguer.

Noves deduccions per família nombrosa o persones amb discapacitat a càrrec de fins a 1.200 € anuals, per als contribuents que realitzin una activitat per compte propi o d’altri per la qual estiguin donats d’alta en el règim corresponent de la Seguretat Social o mutualitat. Permet seu abonament mensual anticipat.

The post Resum novetats de la Reforma Fiscal IRPF appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Hisenda envia cartes informatives a les famílies que poden aplicar-se els incentius en l’IRPF al gener.

L’Agència Tributària ha començat ja a enviar cartes informatives a les famílies que poden beneficiar-se de les tres noves deduccions en l’IRPF que incorpora la reforma fiscal, segons va informar ahir el Fisc en un comunicat.

Aquests contribuents podran sol·licitar a partir de gener el seu abonament anticipat, que rebran mitjançant transferència bancària mensual. Les deduccions, que poden acumular-se sense límits, s’inclouran a la declaració anual d’IRPF del 2015, a presentar en la primavera de 2016, on es regularitzaran aquestes quantitats.

Pagament anticipat.

La sol·licitud del pagament anticipat es podrà realitzar de manera col·lectiva o individual mitjançant la presentació d’un nou model, el 143, per cadascuna de les deduccions, acumulables entre si, a les quals els beneficiaris tinguin dret (100 euros mensuals per família nombrosa i per cada descendent i ascendent amb discapacitat; 200 euros en el cas de famílies nombroses de categoria especial).

Les deduccions, que podran aconseguir els 1.200 euros anuals per cada descendent o ascendent amb discapacitat i per família nombrosa, i els 2.400 euros en el cas de famílies nombroses de categoria especial, es calcularan de forma proporcional al nombre de mesos en què es compleixin els requisits i podran anticipar-se cada mes o en part de l’any.

Els requisits són:

Realitzar una activitat per la qual es cotitzi a la Seguretat Social o mutualitat alternativa i tenir dret a l’aplicació del mínim per descendent o ascendent amb discapacitat, o ser ascendent o germà orfe de pare i mare formant part d’una família nombrosa.

El límit per a cadascuna de les deduccions seran les cotitzacions i quotes totals a la Seguretat Social i/o mutualitats reportades en cada període impositiu. Si es tingués dret a la deducció per comptar amb diversos ascendents i/o descendents amb discapacitat, el límit s’aplicarà de forma independent respecte de cadascun d’ells.

Procediment

El procediment per a la sol·licitud del pagament anticipat consisteix a presentar per Internet a partir del 7 de gener a la web de la *AEAT el model emplenat mitjançant clau, PIN 24 hores, DNI electrònic o certificat digital. Al final de la carta remesa als beneficiaris es recull el Codi Segur de Verificació (*CSV) requerit per a les noves altes en Clau d’els qui no estiguin registrats en el PIN 24 hores.

La sol·licitud també es podrà formalitzar a partir d’aquesta data per telèfon. A partir del 3 de febrer, la sol·licitud es podrà presentar també en qualsevol oficina de la *AEAT, previ emplenament a la web de l’Agència, impressió i signatura per part dels sol·licitants.

Quan existeixin diversos beneficiaris d’una mateixa deducció, l’abonament anticipat se sol·licitarà de manera col·lectiva o individual, elecció que es podrà modificar al gener de cada any. En el cas de la sol·licitud col·lectiva, hauran de subscriure la sol·licitud tots els sol·licitants. Qui figuri com a primer sol·licitant, haurà de complir els requisits per a l’abonament de la deducció al moment en què es presenti la sol·licitud i serà qui rebi la transferència. Si els beneficiaris opten per la sol·licitud individual, l’import de la deducció es dividirà per parts iguals.

Els sol·licitants han de comprovar que compten amb la documentació acreditativa de família nombrosa i el certificat de discapacitat. Les comunitats autònomes enviaran aquesta documentació a la *AEAT. També ha de presentar-se el Nombre d’Identificació Fiscal (NIF) de tots els sol·licitants i l’alta en la Seguretat Social o mutualitat i terminis mínims de cotització.

The post Les famílies podran aplicar les noves deduccions al gener appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.

Un dels debats de la segona meitat de l’any 2014 ha estat el relatiu a la tributació de les pensions que perceben els emigrants retornats, motivat pel fet de que la AEAT ha decidit sotmetre a control i inspecció als contribuents que perceben aquest tipus de pensions.

Per posar-nos en situació, cal dir que parlem d’aquells contribuents que van emigrar i van estar treballant a l’estranger (França, Bèlgica, Regne Unit, Alemanya, Suïssa..) que han tornat a Espanya i que perceben una pensió d’aquests països pel treball i les cotitzacions que van realitzar allí.

Aquests contribuents, en la seva majoria persones d’edat avançada, desconeixien que havien d’incloure aquestes pensions a la seva declaració de la renda i no ho van fer, guiats potser pel fet que les pensions que es reben d’un país estranger no apareixen en els esborranys o resums de dades fiscals que envia la AEAT per realitzar la declaració de la renda.

No obstant això, i com és sabut, “el desconeixement de la Llei no eximeix del seu compliment”; i la veritat és que la normativa tributària espanyola exigeix que aquestes pensions es declarin com a rendiments del treball a la corresponent declaració de la renda, sempre que el contribuent estigui obligat a presentarla.

A Espanya, un jubilat no està obligat a fer la declaració de la renda si els seus ingressos no superen els 22.000 euros. No obstant això, si rep una pensió de l’estranger, l’esmentat límit per no presentar la declaració se situa en 11.200 euros d’ingressos anuals (12.000 euros a partir de 2015).

La Llei de l’IRPF estableix l’obligació de declarar a Espanya totes les rendes que s’obtinguin en qualsevol part del món, això amb independència que també siguin aplicable els oportuns convenis sobre doble imposició internacional que existeixin entre el país pagador de la pensió i l’Estat espanyol.

Per això, l’Agència Tributària ha dut a terme actuacions de control i inspecció, per comprovar si els contribuents han declarat a Espanya les quantitats rebudes per aquestes pensions de l’estranger.

En cas que no hagi estat així, pot regularitzar la situació d’aquests contribuents, efectuant les corresponents liquidacions tributàries i reclamant-los el deute tributari que correspongui a aquestes pensions no declarades, i tot això amb efectes dels últims quatre anys; que és el període que disposa Hisenda per revisar les declaracions presentades. Així mateix, també pertocaria a la imposició de les corresponents sancions tributàries; doncs la infracció consistent en no realitzar la declaració de la renda quan es tingui obligació de fer-la implica una sanció de, com a mínim, 150 euros.

Davant aquesta situació, els afectats sostenien que la AEAT no els havia informat mai d’aquesta obligació; i havien sol·licitat la revocació d’aquesta obligació de tributar per les pensions obtingudes a l’estranger o, almenys, que en cas d’haver de tributar per elles, no s’imposés als afectats ni recàrrecs ni sancions.

I és aquí on entra en joc la Reforma Fiscal; i en concret, la Disposició addicional única de la Llei 26/2014, de 27 de novembre, per la qual es modifiquen la Llei 35/2006, de 28 de novembre, de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques, que es denomina precisament “Regularització de deutes tributaris corresponents a pensions procedents de l’estranger i condonació de les sancions, recàrrecs i interessos liquidats per aquest concepte.”

Abans d’analitzar el contingut de la citada disposició, hem de parar esment al preàmbul de la norma, en el qual s’assenyala que la AEAT, a través d’intercanvis d’informació amb altres països, ha tingut coneixement de l’existència de contribuents que han percebut pensions procedents de l’estranger que no han estat declarades correctament; i per això s’han dut a terme les corresponents actuacions de regularització tributària.

Aquesta Disposició estableix un període extraordinari per regularitzar voluntàriament les obligacions fiscals derivades de les pensions no declarades mitjançant la presentació d’autoliquidacions complementàries, pagant solament la quota tributària corresponent; i a exclusió de les sancions, recàrrecs i interessos que poguessin correspondre. A més, el pagament del deute tributari resultant podrà ajornar-se o fraccionar-se.

Aquesta regularització ha d’efectuar-se des de l’entrada en vigor d’aquesta Disposició (1 de Gener de 2015) fins al 30 de Juny de 2015, sent aquest termini improrrogable, mitjançant la presentació i ingrés d’una autoliquidació complementària per cadascun dels períodes impositius no prescrits (quatre anys).

Finalment, i en el cas que en la liquidació practicada s’hagués inclòs altres rendiments a més de les pensions, la condonació dels recàrrecs, interessos i sancions serà proporcional a l’import de les pensions regularitzades en relació amb la resta dels rendiments objecto de regularització.

Però, si la inclusió de les pensions determina que un contribuent passi a estar obligat a presentar declaració per l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques en el període impositiu en què es van percebre aquests rendiments, es condonaran íntegrament els recàrrecs, interessos i sancions.

Els imports ingressats seran objecte de devolució sense abonament d’interessos de demora, en el termini de sis mesos des de la presentació de la sol·licitud. Transcorregut aquest termini sense haver-se realitzat la devolució, s’abonaran els interessos de demora que corresponguin.

Per tant, aquells contribuents, o el seu assessors fiscals, han de tenir present que, a partir de l’1 de Gener de 2015 s’inicia el termini tant per regularitzar la situació tributària per les pensions de l’estranger no declarades com para, en cas de ja haver efectuat aquesta regularització, sol·licitar la devolució dels recàrrecs, interessos i sancions que s’hagin abonat; termini que és de sis mesos i que finalitza el 30 de Juny de 2015

The post Com afecta la Reforma Fiscal a la declaració de les pensions que es reben de l’estranger? appeared first on GTI - Guri Teixido i Associats.